L’empremta indeleble dels creuats a Jerusalem.
L’empremta dels creuats continua indeleble a la ciutat antiga de Jerusalem malgrat el curt espai de temps que van estar-hi, poc més de cent anys, i les successives conquestes en els vuit segles següents.
L’edifici més emblemàtic d’aquella època és el Sant Sepulcre, la reconstrucció del segle XI, després d’haver estat devastat per ordre del califa fatimita Hussein al-Hakim Bi-Amrillah en 1009, va encoratjar la Primera Creuada.
«L’arribada dels creuats va rellançar la construcció cristiana i en el seu moment va ser una obra de moltíssima envergadura», explica George Hintlian, expert en la història de la ciutat.
De poc més de cinquanta anys i origen armeni, una de les comunitats més antigues de Jerusalem, Hintlian és des de petit un apassionat de la ciutat i coneix fil per randa la història de cadascuna de les seves pedres.
En un tour pels seus estrets carrerons, on mostra les inscripcions i senyals més extraordinàris que van deixar cadascun dels pobles que la van conquerir, explica que «per a la nostra sort, ni els creuats van destruir les mesquites, ni, un segle després, Saladí va destruir les esglésies «.
Això permet apreciar en l’actualitat la profunda empremta dels creuats, que sota bandera de l’Església van controlar la ciutat des de 1099-1187, i més endavant, de 1228-1244.
Hospicis, refugis, menjadors, mercats i més de noranta esglésies són la imatge de marca d’una ciutat medieval que va arribar a comptar en el segle XII amb 28.000 habitants i que, excepte per la seva curiosa barreja occidental-oriental, no deixava de ser una «ciutat medieval típica», diu l’expert.
«És difícil saber com era Jerusalem abans dels creuats perquè només tres viatgers ens van deixar les seves cròniques, però des de llavors es pot dir que poc ha canviat i fins i tot els seus tres mercats segueixen aquí i encara amb la mateixa funcionalitat», assenyala.
Fins i tot la divisió actual en barris ètnico-religiosos-avui cristià, armeni, musulmà i jueu-, es va originar en aquella època, i entre les restes es pot observar la identitat dels seus ocupants fa vuit segles.
El barri jueu, per exemple, era el dels francs i en ell queden encara en peu les restes d’un hospici i frescos d’almenys sis esglésies antigues que engalanen foscos subsòls de moderns edificis.
L’empremta creuada es troba diversos metres per sota de la superfície actual, però emergeix amb claredat en excavacions que han arribat fins als estrats del període romà.
Al cardo, epicentre de l’activitat comercial des de temps romans i bizantins, hi ha tres cavitats els llindes i pilars són de l’època creuada, prova que es van seguir emprant diversos segles.
«No és difícil imaginar el que era Jerusalem en aquells dies, amb l’arribada incessant de milers de pelegrins cristians que necessitaven allotjament, menjadors, lloc per a les seves oracions i fins hospitals», suggereix Hintlian sobre un dels períodes més decisius de la ciutat.
Sota ordre papal i la promesa d’una «indulgència divina», els cavallers creuats sortien d’Europa a protegir els llocs sants cristians ocupats per un Islam en constant expansió i que controlava Terra Santa des de feia gairebé quatre segles.
«En aquella època-matisa Hintlian-Jerusalem era una ciutat on la vida i totes les activitat girava al voltant de la mesquita d’Al-Aqsa (tercera a la jerarquia islàmica) i el Sant Sepulcre».
Els cavallers s’organitzaven en ordres religioses, com la dels Templers o la de Sant Joan, i cadascuna tenia el seu sector per desenvolupar la seva missió i rebre els fidels.
«Era una ciutat ben planificada», subratlla l’especialista, mentre, cada desenes de metres, s’atura per assenyalar algun detall gairebé imperceptible que revela l’herència d’aquestes ordres: una creu medieval, una rosassa o una simple lletra que fa referència als antics ocupants del lloc.
La barreja de cultures i estils arquitectònics aflora en la decoració religiosa, amb elements creuats que impregnen pòrtics de mesquites, bé per influència artística o per la reincorporació de restes d’èpoques anteriors.
És el cas d’un rosassa d’una de les entrades a la mesquita d’Omar, o de les profundes cavitats que envolten el perímetre exterior del Sant Sepulcre, avui usades per al comerç.
Són tots ells testimoni mut de les eternes i ferotges lluites per una ciutat conquerida més de vint vegades al llarg dels seus tres mil anys d’història, i que encara és motiu de discòrdia religiosa, com durant les creuades
Culturals 
Centre Cultural Blanquerna i Casa Sefarad celebren un tercer cicle conjunt d’activitats relacionades amb la cultura jueva en el seu estret lligam amb Catalunya. La prolongada permanència de comunitats en llocs com Girona, Besalú o Barcelona, ha donat lloc a una memòria fecunda que es manifesta en camps com l’arquitectura, la gastronomia, la literatura o la música. Un any més, celebrem una iniciativa que pren octubre i novembre com a dates i Madrid com a espai que completa un triangle ple d’afinitats amb Catalunya i amb la cultura jueva.
