Alon Bar: «Sé que als catalans us diuen els jueus d’Espanya»
Entrevista amb l’ambaixador d’Israel per a l’Estat espanyol i Andorra – Foto: Adrià Costa Alon Bar, (kibutz de Sasa, 1958). Un tipus extraordinàriament afable i de resposta mesurada, sagaç i delicada. De fet, és una habilitat que ha de tenir per exercir com ambaixador d’Israel a Espanya i Andorra. Té una activitat frenètica i assegura que Israel és terra d’oportunitats per a les empreses i els ciutadans de Catalunya. L’afalaga que l’autogovern de Catalunya s’emmiralli en la creació d’Israel i recorda que “per anar cap a la independència és millor fer-ho negociant amb els veïns”. Promet treballar per obrir un consolat a Barcelona. Segons el somriure franc i generós de Bar tenim molts, molts negocis per fer. -Benvingut a Barcelona,… un altre cop -Fa nou mesos que faig d’ambaixador i vinc gairebé cada mes. M’encanta Barcelona, m’agrada molt. A més col·laborem molt amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, fet que justifica les visites. – De fet, li agrada la ciutat però també als seus compatriotes, 300.000 israelians visiten cada any Barcelona i 40.000, Madrid…
Ens coneixen bé? -Existeix una relació d’amistat especial, i certa admiració, per exemple, en el sistema de renovació paral·lel de l’hebreu i el català. Recordem els contactes amb Jordi Pujol abans de l’establiment de relacions diplomàtiques entre Espanya i Israel. Existeix una relació especial que amb les circumstàncies s’ha enfortit.
– Vostè diu que té bones relacions amb la Generalitat i amb l’Ajuntament de Barcelona, pot ser més concret i quines són aquestes circumstàncies? – Són relacions bones i fluïdes, tant amb l’equip del president Artur Mas, tant amb la comissió d’Exteriors del Parlament de Catalunya com amb l’Ajuntament. Tenim un interès especial en els contactes comercials. Hem firmat convenis de projectes conjunts entre administracions per fomentar les relacions comercials i hem enfortit la Cambra de comerç catalana-israeliana, que és molt activa. Circumstàncies com les oportunitats en allò que pot oferir Israel en èpoques de crisi: sector TIC, energies renovables, tractament d’aigües, innovació… Moltes coses, de fet, per primera vegada un artista israelià actuarà al Festival Grec.
– Potser ens empelten alguna cosa, vostès tenen un 5% d’atur i nosaltres quatre vegades més.. -La innovació ha estat molt important. Cinquanta-set multinacionals com Apple o Google tenen centres a Israel i invertim més en capital en innovació que Xina, Japó i els estats europeus junts. Som un “Start-up nation”, com defineix el llibre de Peter Singer, un dels gurus de la innovació que, per cert, presentarà la versió catalana el President Mas. Viure i conviure a Israel no és fàcil però tenim molta inquietud, molta empenta, i això, per l’economia és important.
– És Catalunya una “start-up nation”? – M’agrada el concepte, tenim una germandat que hem de fomentar. Tenim similituts però també diferències, i podem ser socis i clients. I així treballem, de fet, avui sóc a Barcelona per una trobada amb la PIMEC. Teniu una empenta suficient, més que altres llocs d’Espanya.
– Ja sap que els espanyols als catalans ens diuen jueus? – Sí, sí, ho sé. Fa uns dies vaig estar a la setmana cultural catalana-israeliana a Sabadell, i m’ho recordaven. És un compliment. Sé que a Espanya quan es refereixen als jueus no ho fan necessàriament en positiu. Cert, tenim característiques nacionals catalanes que es corresponen amb les israelianes. Vostès amb esforç se’n sortiran de la crisi.
– Quan tindrem consolat a Barcelona? – No puc donar cap data, però sí un compromís personal per esmerçar esforços per obrir-lo, perquè té sentit i justificació.
– Vostès tenen una imatge de Catalunya potser d’estar massa escorada en la causa palestina… -Miri, allò negatiu és el que apareix en les notícies. Potser sí que hi ha un nivell gairebé d’obsessió de veure Israel des de l’angle del conflicte entre Palestina i Israel, i reconec que és important en la nostra vida. Ara, amb un govern de coalició, esperem obrir un procés de negociació i aproximació. Crec que la dedicació gareibé exclusiva als mitjans sobre el conflicte no ha contribuït a explicar bé les societats. L’angle molt reduït del conflicte no ajuda a l’enteniment d’una societat com Israel ni de l’anàlisi de la relació entre Israel i Palestina. S’ha de conèixer més Israel, i detalls que serien molt més rellevants per la societat catalana, i aquest és un dels objectius de la meva feina.
– De tota manera, ambaixador, aquí a Catalunya molta gent, fins i tot politòlegs, posen com exemple de la lluita per l’autogovern a Israel. Com ho valora tenint present que, fins i tot, el Govern veu possible una immediata confrontació de Catalunya amb Espanya? – Em sembla magnífic que Israel sigui una inspiració per a Catalunya. I la manera amb què es resolgui la seva petició de més autonomia o independència és una qüestió entre Catalunya i Espanya. No tenim prou informació sobre el que passa. Però ens encantaria col·laborar amb Catalunya sigui quina sigui la seva situació en relació a Espanya, com autonomia, país o nació. Però no ens hi posarem en les tensions entre la Generalitat i el govern espanyol, amb qui també tenim bones relacions. – Però si es fes un referèndum d’independència si sortís el sí, què faria Israel? -M’encanta que s’emmirallin en Israel. Hi ha aspectes positius en la creació d’Israel. La realitat israeliana esdevé d’un compliment d’un mandat de les Nacions Unides, un estat àrab i un altre jueu. Els àrabs no ho van acceptar i amb la marxa dels britànics vam establir un estat. Per això recomano poder fer un estat, d’acord amb els seus veïns i entorns, fer un estat negociant amb tots, i aquest no ha estat el nostre exemple. La recomanació és arribar a la independència negociant amb tots els veïns, nosaltres des que ens vam establir busquem la manera de fer-ho, de viure en pau amb els nostres veïns.
– Ha visitat algun call jueu de Catalunya? -Em falta el de Girona. La presència jueva a Catalunya ha tingut moments tristos i de glòria però és una història comuna per renovar el nostre interès.
– Li agrada el Barça? -He vist diversos partits aquí, a Israel li encanta al Barça, l’admiren a ell i al Barça. Jo haig d’anar amb compte amb el que dic perquè visc molt aprop del Bernaubeu, (somriu) però reconec que gairebé va ser dia de dol nacional quan Guardiola va anunciar que plegava.
– Que s’emportaria de Barcelona? – Haig de triar, tot m’agrada! Per cert, vinguin a Israel, val la pena.
-Moltes gràcies
-A vosaltres
