Pésakh (en hebreu ??????) literalment “saltar”, és la festivitat jueva que commemora la sortida del poble jueu d’Egipte, relatada al llibre bíblic de l’Èxode.
El poble jueu veu en el relat de la sortida d’Egipte com la fita que marca el naixement del poble com a tal. La festivitat és un dels tres Xloxet HaRegalim (Festes de Pelegrinatge) del Judaisme, ja que durant l’època en què el Temple de Jerusalem existia, s’acostumava a pelegrinar al mateix i fer ofrenes. La festivitat dura set dies (vuit a la Diàspora), i durant la mateixa està prohibida la ingestió d’aliments derivats de cereals (blat, ordi, sègol, civada…) fermentats, anomenats en hebreu Jamets (???) (l’arrel de la paraula indica “fermentació”). En el seu lloc, durant la festivitat s’acostuma a menjar Matsà (???), o pa àzim.
Segons la tradició, el poble jueu va sortir d’Egipte amb molta pressa i sense temps de preparar-se, de manera que no hi va haver temps per deixar leudar el pa per al camí, i d’aquesta creença deriva la prohibició d’ingerir Khamets. Durant la primera nit de la festivitat (les dues primeres a la Diàspora) s’acostuma a dur a terme un tradicional sopar, anomenat “Seder” (???), durant el qual es relata la història de la sortida d’Egipte. La festivitat també rep el nom de Festa de la Primavera, ja que en l’hemisferi Nord marca l’inici d’aquesta estació. Atès que a Israel les estacions caloroses són les estacions seques, a partir de Pésakh i fins Sucot s’acostuma a pregar per la rosada, i no per la pluja (oracions que es reserven per a l’hivern). La Pasqua cristiana té els seus orígens en la festivitat de Pésakh. De fet és bastant probable que l’Últim Sopar hagi estat el tradicional Seder pasqual.
