El Bahaísme o Fe Bahai és una religió monoteista de caràcter universalista, els fidels segueixen els ensenyaments de Bahà’u’llàh. La Fe Bahai nascuda a Pèrsia entre 1852 i 1863, es troba establerta avui en més de 235 països, els seus seguidors pertanyen a més de 2100 grups ètnics, totalitzen aproximadament sis milions de persones i els seus textos sagrats s’han traduït a més de 800 idiomes i dialectes. Les seves capitals administratives i espirituals es troben Israel, a les ciutats de Haifa i Acre (Akko) respectivament.
Bahà’u’llàh (en àrab, “glòria de Déu”) va començar la seva prèdica a Pèrsia, encara que va ser exiliat consecutivament cap a Bagdad, Istanbul i Edirne, fins arribar el 1868 a la presó d’Acre, on va romandre fins la seva mort el 1892, convertint la ciutat en la més sagrada i centre de les pregàries per a la fe Bahai. Segons els seus ensenyaments, cadascuna de les grans religions monoteistes constitueix una etapa en el desenvolupament espiritual de la humanitat. D’això es dedueixen els tres principis fonamentals del credo Bahai: la unicitat de Déu, la unicitat de la religió i la unicitat de la humanitat.
Al Mont Carmel de Haifa s’emplacen la Casa Universal de la Justícia, institució suprema del bahaïsme, i la tomba del Bàb, profeta i mentor de Bahà’u’llàh, construïdes segons una arquitectura de gran majestuositat. Al voltant d’elles, i segons els ensenyaments del seu profeta, es van plantar jardins d’una gran bellesa, declarats per la UNESCO com a patrimoni cultural de la humanitat, cuidats per voluntaris de tot el món que es traslladen a Israel exclusivament amb aquest motiu.
Xabat Xalom!
