Potser és un problema de semàntica o ignorància, però no entenc l’ús del terme “judaïtzants” per parlar de jueus pressionats o obligats a convertir-se al cristianisme.
Lligo el terme “judaïtzants” amb el proselitisme, cosa que no és propi dels jueus. Practicar en secret, aplicar a l’ètica jueva al dia a dia (alguna cosa aplicable universalment sense ser jueu), o fins i tot animar els conversos retornar al judaisme tampoc seria proselitisme o “judaïtzar”.
Amb tot respecte, crec que utilitzar el terme “judaïtzants” crea una impressió una mica errònia. Per a l’Església potser els conversos que seguien practicant una mica del judaisme en secret era “judaïtzar”, però el terme en si no és correcte, i ho veig com un artefacte del passat amb un missatge derogatori.
Leah
març 16, 2017 at 11:40 amPotser és un problema de semàntica o ignorància, però no entenc l’ús del terme “judaïtzants” per parlar de jueus pressionats o obligats a convertir-se al cristianisme.
Lligo el terme “judaïtzants” amb el proselitisme, cosa que no és propi dels jueus. Practicar en secret, aplicar a l’ètica jueva al dia a dia (alguna cosa aplicable universalment sense ser jueu), o fins i tot animar els conversos retornar al judaisme tampoc seria proselitisme o “judaïtzar”.
Amb tot respecte, crec que utilitzar el terme “judaïtzants” crea una impressió una mica errònia. Per a l’Església potser els conversos que seguien practicant una mica del judaisme en secret era “judaïtzar”, però el terme en si no és correcte, i ho veig com un artefacte del passat amb un missatge derogatori.