Amb la presència del conseller Ferran Mascarell i l’ambaixador d’Israel Alon Bar, s’han donat a conèixer les restes arqueològiques que es van descobrir entre el 10 i el 21 de febrer i que han suposat un canvi en la perspectiva històrica del call jueu de Girona. L’estiu de 1492 l’expulsió decretada pel rei Ferran contra les comunitats jueves va obligar la comunitat gironina a vendre’s la sinagoga amb els espais comunitaris circumdants. Gràcies als documents de venda conservats als arxius, s’ha ubicat l’emplaçament de la sinagoga a la zona nord-est de l’actual Centre Bonastruc ça Porta.

Dades rellevants

Davant l’evidència documental, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona, dirigits per Jordi Sagrera, han dut a terme una recerca arqueològica que aporta dades rellevants sobre l’estructura original i el context històric. Tal i com explica la directora del Museu d’Història de Girona, Sílvia Planas, “la historiografia, que ens descobreix com era i com estava configurat el barri jueu, la documentació, que permet endinsar-nos en una estructura física i immaterial i la recerca arqueològica, han estat tres punts claus per poder tirar endavant la recerca.” El director de l’excavació, Jordi Sagrera, explica “es pot assegurar que les parets que envolten per migdia i ponent són una obra del segle XVII, així doncs, al segle XV juntament amb el mur de façana del carreró de Sant Llorenç i el partió de finca veïna a llevant, tancaven una piscina rectangular, no pas una cisterna. La piscina comunicava directament amb una petita cambra adjacent ubicada a la banda de ponent de la qual s’ha descobert el mur de tanca occidental i el paviment original de toves rectangulars”.

Recuperació patrimonial

Aquestes troballes posen de manifest la importància del patrimoni jueu gironí i atorguen un nou grau d’interès cultural i turístic al call, situant Girona en el punt de mira internacional. Les paraules de l’ambaixador d’Israel a l’Estat Espanyol, Alon Bar, mostren agraïment a l’Ajuntament de Girona per la feina feta: “Aquesta descoberta és de gran importància pel que fa al valor de la continuitat. És de notable satisfacció que es manifesti interès per aquest tresor, que al mateix temps manté vincles amb altres cultures”. A la presentació de les restes de micvé el conseller Mascarell ha posat èmfasi en la importància de presentar al món i a la comunitat jueva aquestes restes. Al mateix temps, ha accentuat la necessitat de recuperar i fer visible el patrimoni material i immaterial: “Som un país fet de mescles de cultures que han conviscut durant molts anys. Això és una mosta de com era la Catalunya de fa uns anys i de com Girona ha fet una feina extraordinària de recuperació patrimonial”. Una de les missions del Museu d’Història dels Jueus és recuperar, documentar i mostrar les restes arqueològiques al públic.