ASSOCIACIÓ DE RELACIONS CULTURALS CATALUNYA-ISRAEL (ARCCI)
NOTA DE PREMSA
El jueu que va tornar al Priorat cinc segles després
Unes 70 persones segueixen a Cornudella el relat de l’enginyer israelià que ha descobert els seus orígens familiars a Falset abans de l’expulsió dels jueus. Dilluns serà rebut a l’Ajuntament de Reus
Unes 70 persones gairebé van omplir la sala d’actes de l’Ajuntament de Cornudella la nit de divendres per seguir amb un mutisme enxordidor el sorprenent relat de l’israelià de 85 anys Mordechai Ben Abir Moisés Caballero, en castellà), que ha documentat els seus avantpassats, generació rere generació, fins a situar els seus orígens familiars a Falset al segle XIV, abans de l’expulsió dels jueus del Regne d’Espanya, decretada pels reis catòlics en 1492.
Ben Abir -que va ser presentat per l’alcalde, Josep Maria Castan, subratllant que Cornudella “és la seva casa”- va afirmar que així com els catalans tenen una pàtria, Catalunya, “jo en tinc quatre: Catalunya, l’Imperi Otomà (Turquia), Argentina i Israel”, llocs on van viure les diferents generacions de la seva família.
Ben Abir, argentí de naixement, va emigrar a Israel als pocs anys de constituir-se el nou estat jueu (1948), i amb 75 anys d’edat, i després d’una vida dedicada a ajudar als emigrants jueus a reinstal·lar-se a Israel, va cursar estudis de filologia a Barcelona i va dedicar la seva tesi a estudiar la genealogia de la seva família, els Caballero (Ben Abir), que justament es remunten a Falset al segle XIV.
Ben Abir va tenir un record molt especial “per a Catalunya” perquè fou pàtria dels jueus “durant 1.500 anys”. La seva mare i els seus avis li recordaven sovint l’avantpassat espanyol de la seva família i li recitaven textos de Cervantes en castellà antic (dit també ‘ladino’), que encara parlen milers de jueus a Israel, a Turquia i a Argentina.
“Els meus pares i avis recordaven Espanya amb especial tendresa, però ells no sabien que eren de procedència catalana”. No coneixien el seu origen exacte. Però seria Ben Abir qui amb la seva tesi, publicada en 2006 i consultable a l’Arxiu Històric Comarcal del Priorat (Falset), qui ho va descobrir. Gràcies al fet que avantapassats seus tingueren professions molt descatades, com rabins o metges, i així deixaren força documentació escrita, Ben Abir va poder seguir la pista de molts d’ells.
“No traeixis la memòria dels teus avantpassats”, li va dir en una ocasió la seva mare, i així ho mantingué ell: “Quan passejo per aquestes terres (del Priorat), sento alguna cosa molt especial”, va dir dirigint-se a la gent de Cornudella, animant-la “a venir a Israel a veure’ns”. “Per a mi, Catalunya és la meva pàtria”, va concloure Ben Abir, enmig d’una gran ovació del públic que es va perllongar per espai de prop d’un minut.
Dilluns, trobada a Reus
D’altra banda, Ben Abir serà aquest dilluns a Reus, on té prevista una recepció a les 12 hores a l’Ajuntament, mentre a les 20 hores intervindrà a la Biblioteca Xavier Amorós. Amb la jornada reusenca, clourà el tour que l’ha dut per Catalunya durant el mes d’abril, on ha protagonitzat nombroses conferències.
Per al dijous, 10 de maig, és previst que Ben Abir sigui rebut pel Cardenal de Barcelona. Per la seva part, el Parlament de Catalunya està gestionant organitzar-li una recepció.
(Fotos: Mordechai Ben Abir, signant al llibre d’honor de Cornudella, junt a l’alcalde / Aspecte del públic que assistí a la conferència de Cornudella)
