Entrevista a l’Andreu Lascorz

COMUNITATS JUEVES, CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

Revista Sàpiens

150_24-25entrevista (1)

Compartir
  • Facebook

FOTOGRAFIES DEL SOPAR-HOMENATGE AL NOSTRE ESTIMAT JAIME VÁNDOR, Z”L

CULTURA, INTERÉS Cap comentari »
ozfoto_Maoz_Eliakim-42
FOTOGRAFIES DEL SOPAR-HOMENATGE AL NOSTRE ESTIMAT JAIME VÁNDOR, Z”L
XXXVI ANYS DE L’ARCCI
PODEU DESCARREGAR-LES DE FRANC A:
https://www.dropbox.com/sh/374ugnott6c52zn/AADklOkSc0Ko_tcr2sIaZ8Zxa?dl=0
ARCCI

 

Compartir
  • Facebook

En record del nostre estimat Jaime Vándor, z”l

COMUNITATS JUEVES, CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

XXXVI ANIVERSARI DE L’ARCCI

19 de novembre de 2014

 alonbar-vandor-300x198

Sopar en record del nostre estimat Jaime Vándor, z”l,

amb la presència de l’Exm. Sr. Alon Bar, Ambaixador d’Israel

20.30 a 21.15 hores. Recepció i salutació als assistents amb refrigeris

21.15 a 21.30 hores. Parlaments d’autoritats i convidats

21.35 a 23.45 hores. Sopar

Hotel Avenida Palace. Gran Via de les Corts Catalanes, 605. Barcelona.

L’aforament és limitat, apunteu-vos el més aviat possible enviant un correu electrònic a:

arccilist@gmail.com Cal facilitar nom, cognoms, DNI i telèfon.

Podeu abonar els 40 euros a,  CatalunyaCaixa: 2013-1669-14-0200097426

www.arcci.cat

Compartir
  • Facebook

Nou llibre del Manuel Forcano

CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

ELS JUEUS CATALANS, de l’amic Manuel Forcano
Angle Editorial
El coneixement de la cultura judeocatalana, dels jueus catalans, des de començaments de la nostra Era i fins als nostres dies, ja té una nova referència, la que ens regala generosa i magníficament el Manuel des del seu darrer llibre, ELS JUEUS CATALANS. La història que mai no t’han explicat.
Llibre de lectura obligada per tots els que estimem la cultura judeocatalana, obre un bon nombre de portes i finestres al seu coneixement.

 

FORCANO1619643_840795255965669_8670183690281547968_n

Compartir
  • Facebook

Conferència a Castelló d’Empúries

CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

Castelló

Compartir
  • Facebook

Cultura judeocatalana.

CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

Xalom!
Podeu descarregar-vos el llibre “Cultura judeocatalana. La comunitat de Tortosa” d’Andreu Lascorz, en pdf.

Entreu a:

http://www.urv.cat/antenes_coneixement/tortosa/index.html

 

CULTURA

Compartir
  • Facebook

Presentació de llibre

COMUNITATS JUEVES, CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

Presentació llibre “Cultura judeocatalana. La comunitat de Tortosa” d’Andreu Lascorz Quan, dt., 7 de octubre, 19:30 – 20:30
On CENTRE DE LECTURA DE REUS
Sala d’actes
Descripció Intervindran a l’acte l’autor del llibre, el regidor de Tortosa Alfredo Ferré i la Dra. Núria Gil, entre d’altres
Sec de G. i Història

CULTURA

Compartir
  • Facebook

Presentació a Barcelona. 30 setembre, 19,30 hores, Via Augusta 1-3.

COMUNITATS JUEVES, CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

CATAI-TOURS/bantú i l’ARCCI organitzem

ELS ARXIUS SECRETS D’EUROPA

Presentació del llibre

“Franco, cómplice del Holocausto”

pel seu autor, Eduardo Martín de Pozuelo.

(Editorial Libros de Vanguardia)

Dimarts, 30 de setembre de 2014 a les 19:30 h. a

l’Espai Catai de Barcelona.

 Per a aquest periodista ha estat impossible llegir documents secrets nazis relatius a Espanya i l’holocaust i no sentir-se molt malament. En els arxius d’EE.UU i molt especialment en els del Regne Unit hi ha un fons de milers i milers de papers trobats a Alemanya que mostren un darrere l’altre que Espanya fou còmplice per acció i omissió de l’Holocaust. No hi ha excuses. No serveix de res dir que Franco no sabia el que succeïa amb els jueus. És mentida. Ho va saber fins i tot per conducte oficial. És més, els nazis, que van fixar amb precisió industrial els seus terminis d’extermini, van tenir amb el seu amic Franco la deferència d’atorgar-li diverses moratòries perquè el règim pogués fer-se càrrec dels jueus que els censos nacionalsocialistes consideraven espanyols i, fins i tot, dels que Franco tingués a bé salvar espanyols o no. No va voler fer-ho però va exigir els seus bens per escrit.

Es pot argumentar que va haver-hi jueus salvats per espanyols i fins i tot per Franco.  En efecte, en va haver-hi en un nombre molt difícil de calcular, però en tot cas ínfim en relació a la magnitud de la catàstrofe que suposa la Shoah. Però, a més succeeix que els jueus que es van salvar per mediació espanyola ho van fer per l’actitud heroica i estrictament personal d’un grapat de diplomàtics i funcionaris espanyols que van actuar en contra de les directrius del govern espanyol per molt que encara hi hagi autors que tracten de mostrar la bondat franquista en aquest i altres temes.

Però la realitat és tossuda. Només cal preguntar quin sentit té l’existència de camins clandestins pel Pirineu fins a Barcelona o Madrid o xarxes secretes de salvació per Espanya si Franco ajudava als jueus?

Tanmateix, és cert que hi ha alguns jueus salvats per mediació governamental franquista, però atenció! només després que els Estats Units i la Gran Bretanya pressionessin a un Franco que acabava de cometre grans errors polítics en la seva falsa neutralitat.

Una anècdota sobre aquest extrem. Quan després d’un error polític grandiós que va suposar un ultimàtum aliat contra  Franco, aquest, espantat per l’amenaça aliada, va intercedir davant dels seus amics alemanys perquè li lliuressin 360 jueus de Salònica que es trobaven tancats al camp de Bergen Belsen. Els nazis van acceptar la proposta per evitar ser acusats de crueltat i, aleshores, el govern espanyol demanà que els hi entreguessin de 15 en 15, de tal manera que quan arribessin els 15 primers, els següents 15 jueus ja haguessin marxat del territori peninsular espanyol. La petició fou considerada absurda fins i tot pels nazis. Finalment, aquests jueus procedents de Bergen Belsen van arribar a Barcelona en dos trens creient que li devien la vida a Franco. I així, amb mitges veritats i falsedats, es va construir una llegenda de Franco salvador de jueus que, paradoxalment, va compaginar amb el tediós missatge sobre el seu “contuberni judeomaçònic i comunista” sense que ningú es fes preguntes sobre què va passar en realitat.

EDUARDO MARTÍN DE POZUELO DAUNER (La Jonquera, 1952) és Redactor en Cap i Coordinador de l’Àrea informativa de Terrorisme de La Vanguardia i, com ell mateix diu, és sobretot periodista de vocació.

Va viure i estudiar a Madrid començant la seva trajectòria professional en el desaparegut diari Pueblo, on s’inaugurà amb una entrevista a Salvador Dalí a Port Lligat.

Al llarg dels anys de periodista investigador, ha convertit part dels seus treballs en llibres com la presència de la màfia a Espanya, la corrupció espanyola, els desapareguts durant les dictadures d’Argentina i Xile, la zona més fosca del franquisme i l’aventura dels espies espanyols a favor dels aliats.

També ha informat de processos històrics entre els quals destaquen el judici a Roma contra Ali Agca per l’atemptat contra el Papa Joan Pau II, o a Palerm del maxiprocés contra 450 mafiosos per l’assassinat del jutge Giovanni Falcone.

A nivell docent, Eduardo Martín de Pozuelo ha impartit cursos de periodisme d’investigació a la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Blanquerna. També és ponent habitual en els cursos d’estiu de la Universidad Complutense, de la Universidad de Jaén i de la Universidad Rey Juan Carlos.

Com a reconeixement a la seva valuosa investigació periodística, ha rebut premis com l’Ortega y Gasset, el Ciutat de Barcelona, l’Ondas, el Reina Sofía, l’Internacional de Periodismo Rey de España o el Raoul Wallenberg.

 

Dimarts, 30 de setembre de 2014 a les 19:30 h.

Espai Catai.
Via Augusta 1-3. Barcelona. Tel: + 34 93 215 01 30 / 93 250 32 86

ACCÉS LLIURE FINS A COMPLETAR L’AFORAMENT.

Compartir
  • Facebook

Leshanà tovà u-metukàh!!!!!!!!!!!!!!!!

COMUNITATS JUEVES, CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

Shaná

Compartir
  • Facebook

Entrevista a l’amic Manel Forcano

COMUNITATS JUEVES, CULTURA, INTERÉS Cap comentari »

 

“A Catalunya s’han escrit obres cabdals del judaisme que cal anar recuperant”

Parlem dels viatges de Marco Polo i d’Ibn Battuta amb el reconegut hebraista Manuel Forcano, sense oblidar la realitat jueva d’ahir i d’avui.

Sònia Casas Dimarts, 9 de setembre de 2014

Manuel Forcano
L’hebraista Manuel Forcano

L’humanista Manuel Forcano s’ha erigit com una de les veus més rellevants del panorama cultural del nostre país. Entre els seus treballs hi ha la traducció al català de ‘La descripció del món’ (Proa), la primera versió íntegra de què disposem del viatge de Marco Polo a la Xina.

Què es descobreix en aquesta versió? 
L’itinerari del viatge pas a pas, de Venècia a Pequín i de Pequín a Venècia. I moltes descripcions de per on passa, com es viu, què es pot vendre, quin sojorn s’hi pot fer. És a dir, una guia excel·lent per als futurs mercaders.

Que Marco Polo no va escriure. 
No, ho va dictar a Rustichello Da Pisa, amb qui va coincidir a la presó de Malapaga, a Gènova. És un llibre concebut per ser escoltat, no llegit, i per això al manuscrit hi ha moltes marques d’oralitat. També es fan servir els temps verbals en present per explicar una batalla, una descoberta, l’atac d’una fera… Donava agilitat i vividesa al relat i feia entrar el públic dins la història.

I el públic devia quedar bocabadat. 
I tant! Polo va encendre la imaginació dels europeus envers Orient i va crear molts mites però també en va desfer d’altres. Els diu: “Senyors, he vist un unicorn i sí, té una banya al mig de la cara, però no és un cavall, ni és blanc ni és esvelt ni és bonic. És lleig, rabassut, brut, perillós i es diu rinoceront”. També va generar un gran escàndol quan va dir que els Reis d’Orient no eren enterrats a la catedral de la ciutat alemanya de Colònia sinó a Pèrsia.

Pèrsia també forma part dels viatges d’Ibn Battuta, el Marco Polo àrab. Quina seria la principal semblança?
Tots dos parlen des de la superioritat de la seva pròpia fe. Als qui no són cristians, Marco Polo els descriu sempre en minúscula. Battuta, que visita les terres de l’islam que arriben fins a la Xina, fa el mateix, veu amb desconfiança les formes de fe diferents de la musulmana. Però és lògic que cadascú parli des de la seva trona. Polo és del segle XIII i Battuta, del XIV. No deixen de ser homes de l’edat mitjana.

Separats per cent anys, i per què més? 
Eren dos estils de viatger diferents. Marco Polo era metòdic, planificat, complia les etapes del viatge escrupolosament. Battuta era un rodamón, improvisava l’itinerari i no sabia el seu devenir. Aquest tarannà es fa evident en els textos. Marco Polo descriu el que veu i ho fa d’una manera més freda que Battuta, que t’explica el que sent, l’experiència del viatge.

La vostra poesia també beu de les ciutats i les runes del Pròxim Orient. Què té d’inspirador l’arqueologia? 
Jo crec que l’arqueologia és la poesia de la història. Quan l’arqueòleg cava i apareix un nas, una cara o un capitell, desenterra de mica en mica el passat. La memòria fa el mateix: penses en un paisatge, allò et duu en un moment concret, aquell moment a una persona i poc a poc desenterres un record, un sentiment… Els meus poemes fan arqueologia del fet viscut, desenterren els records.

Hem desenterrat prou el llegat jueu de la Corona d’Aragó? 
És un llegat desconegut i encara no gaire valorat, però un projecte, el Catalonia Hebraica s’encarrega d’això, de recuperar i traduir documents hebraics escrits durant els segles XIII i XIV a Catalunya i la Provença. Són textos d’una gran rellevància, ja que molts jueus catalans i occitans van ser els transmissors dels sabers d’Al-Andalus cap a Europa. A més, van encapçalar un dels debats teològics més efervescents de la fe judaica.

Destacaríeu algun nom? 
Nahmànides, el gran rabí de Girona al segle XIII i ministre d’afers jueus de Jaume I. El seu comentari sobre el Pentateuc és un text cabdal del judaisme que va traduir al català l’hebraista Eduard Feliu. Però hi ha molts altres judeocatalans que van elaborar textos de gran nivell malgrat el moment feixuc que vivien a casa nostra.

Algun moment ha estat fàcil per a ells? 
A l’edat mitjana es va coure una base d’odi teològic alimentat per l’Església. A partir dels segles XVIII i XIX, quan el món es laïcitza, aquest rebuig es transforma. Es passa de l’antijudaisme, és a dir, l’odi religiós, a l’antisemitisme, l’odi racial envers un poble que té unes tradicions diferents.

Com veieu el conflicte al Pròxim Orient? 
Crec que al final s’acabarà per esgotament, perquè de solucions immediates, no se’n veuen. Les converses sempre van pels mateixos rails: la capitalitat de Jerusalem, la llei de retorn dels palestins, els camps… No sortim mai del mateix guió i això cansa. Cal trobar noves vies de solució.

Però hi ha voluntat de trobar-les? 
Sí, sí, hi ha molta gent amb ganes de tancar el tema per la via pacífica, tant d’una banda com de l’altra, però malauradament no aconsegueixen el suport parlamentari necessari.

Per què?
Perquè en moments de conflicte la gent té por i la ultradreta té un discurs bel·ligerant que dóna seguretat al poble, encara que a vegades causi el contrari. Però això ja és decisió dels electors d’Israel, que han votat lliurement i democràtica. Aquest és el dilema de la comunitat internacional. Què fem? Condemnem una democràcia i permetem que s’imposin els arguments de les dictadures musulmanes i de grups titllats de terroristes o ajudem una democràcia encara que no actuï del tot democràticament. El problema és d’ells però també nostre.

  • La cultura en el conflicte. Veus per la pau

Manuel Forcano tradueix habitualment els grans noms del panorama literari israelià. M’explica que l’anhel per la pau és latent en moltes de les creacions artístiques i literàries israelianes però que malauradament la cultura no té prou poder catalitzador. Per a aquells que vulguin conèixer i llegir algunes de les grans veus del pacifisme israelià, Forcano recomana l’escriptor Amos Oz i el poeta Iehuda Amikhai.

Manuel Forcano va protagonitzar l’entrevista del número 91 de SÀPIENS.

Compartir
  • Facebook
& Clear Ideas.Temes WP & Icones per N.Design Studio. Traduït per JoTGi.
Entrades RSS Comentaris RSS Log in